Un dels grans artistes de finals del segle XX, Mateo Vilagrasa preparava la seva última gran exposició, intentant reivindicar d’una vegada per totes, el sentit de la seva obra. Després de patir un accident que el deixà tetraplègic l’any 2006, Vilagrasa s’entrega en cos i ànima en l’enteniment i reflexió de la seva obra, la qual contempla i ordena, incapaç de pintar mai més, a través d’un ordinador. Mentre, assegut a una cadira, segueix reflexionant en què han significat per a ell les seves pintures, filosofa i medita sobre el sentit de la vida, de l’art, de la veritat i de la soledat.

És productora executiva i codirectora de l’escola de guió “showrunners” a Barcelona, ​​on també exerceix la docència. L’any 2011 s’incorpora a la productora de cinema Rodar i Rodar, on treballa com a coordinadora en diversos llargmetratges i com a productora associada a les pel·lícules “El Cos” o “Qui va matar a Bambi?”. Més tard, exerceix de business affairs en projectes com la pel·lícula “Contratemps”, i de productora executiva de l’llargmetratge “Durant la tempesta” i de la sèrie de Netflix “El Innocent”. La seva primera experiència com a guionista i directora és amb el curtmetratge “Vera”, que va tenir la seva premiere mundial al Festival de Tribeca i ha estat preseleccionada tant per competir en els premis Gaudí, com en els premis Goya. Actualment, es troba en el desenvolupament del seu següent projecte com a directora, alhora que segueix amb el seu treball com a productora i docent.